Tacte

Posseeixen prop d'una dotzena de truges sensitives denominades "vibrissa" en el llavi superior i alguns en les galtes, sobre els ulls i en el mentó. Eventualment, aquestes truges també poden trobar-se en la nina i les celles. La raça Sphynx pot arribar a mancar completament de vibrissa. Aquestes truges transmeten impulsos elèctrics relacionats amb impressions tàctils a la regió somat sensorial de l'escorça cerebral, també denominada "regió de barrils". En el cervell, cada vibrissa té assignat un barril, el qual és un conjunt de neurones corticals morfològicament relacionades amb una columna cortical funcional.
Les vibrissa poden detectar petites variacions en el vent, permetent-li saber si es troba davant algun obstacle, sense necessitat de visualitzar-ho. Les dues files superiors de vibrissa en el llavi del gat poden moure's independentment de les dues files inferiors per a una major precisió. Justament, la longitud de les vibrissa, en superar l'ample i l'altura del cos de l'animal, li permeten saber si poden travessar una obertura amb la grandària del seu cos.

Es creu que confien més en la informació de les seves truges sensitives que en la visual si la llum és tènue, ja que les pupil·les completament dilatades redueixen la seva capacitat d'enfocar objectes propers.

La posició de les vibrissa indiquen el seu tarannà: apunten cap a endavant si la seva actitud és amigable i curiosa; i es posicionen cap a enrere -sobre la seva cara- si la seva actitud és agressiva o defensiva.

Recents estudis de fotografies infraroges de gats caçant han demostrat que també utilitzen les vibrissa per determinar si la presa que han mossegat està ja morta. S'observa en les fotos que, en aplicar la mossegada fatal a la víctima (normalment un rosegador) i posteriorment mantenir-la estreta entre les mandíbules, les vibrissa "abracen" o envolten completament el cos de la presa per detectar la mínima vibració que denoti que encara està amb vida. Aquest fenomen protegeix al propi gat, perquè moltes de les seves víctimes, com les rates, encara poden mossegar-ho i lesionar-ho si el depredador les hi porta a la boca estant encara amb vida.

  

L'olfacte

El sentit de l'olfacte en el gat domèstic és catorze vegades més fi que el de l'humà, tambñe tenen  el doble de cèl·lules olfactòries en els seus nassos que una persona mitjana.

Els gats tenen sentit de la territorialitat i marquen els seus dominis amb olors, que serveixen per advertir a altres felins del seu territori.

L'olfacte del gat a més de ser molt bo, no només li serveix per fer olor, sinó que posseeix un altre òrgan addicional, l'òrgan de Jacobson, en la part interior i superior de la boca, que li permet una vegada recollits les olors de l'aire sobre la llengua, en estrènyer-la sobre aquest òrgan, "assaborir" aquestes olors. Els gats igual que altres carnívors, corben el llavi superior, encongint el nas com posant cara de fàstic, una acció que es diu "flehming", per la qual es creu que posa substàncies químiques d'algunes olors, probablement sexuals, en contacte amb l'òrgan de Jacobson.

Aelurofòbia

-Què és?

L’Aelurofòbia o ailufòbia és la por irracional als gats.

-Causes: 

Hi ha diferents causes per les quals una persona pot arribar a desenvolupar aquesta fòbia. Per exemple:

-En moltes cultures, les gats de pelatge fosc, més aviat negre, són “signe” de la mala sort, de les desgràcies que passen, és per això que molta gent si veuen un gat a la mateixa acera, canvien de direcció bruscament. O els hi miola o intenta fer fregues, marxen ben ràpid.

-Una altra causa pot ser un accident amb un gat, i a partir d’aquell fet hagis creat una por cap a l’animal. Un accident pot anar des d’una petita esgarrapada, que simplement faci que ja no et facin tanta gràcia fins un atac o ferides més greus. Això varia segons la persona. La majoria de casos venen per accidents quan la persona era petita; trauma infantil.

-Tipus més extrem:

Hi ha diferents nivells de patir l’ailufòbia, el més extrem és la por permanent d’estar a prop d’un gat, de compartir el mateix espai que ell incús a l’aire lliure. Sentir-se intimidat per l’animal i posar-se extremadament nerviós al veure vídeos, imatges de gats. Somiar amb atacs de gats, amb els miols diaris i amb els que fan durant el zel...

-Reaccions:

Davant el felí, la persona pot començar a suar, patir dificultats per respirar, se li pot accelerar el pols...Poden arribar a patir atacs de ansietat.

Parts de les gates

-Passats els 65 dies aproximadament de gestació, i després que la mare ja hagi fet el seu “niu”(normalment el fa una setmana abans de donar a llum), a un lloc que ella cregui què és tranquil, per acollir-hi els cadells, arriba el moment del part. El dia abans, la temperatura rectal baixa 1grau (36,5graus). Un altre signe, serà  que no es trobarà còmoda en cap postura, ni estirada, ni asseguda... estarà molt neguitosa. Per últim, es netejarà molt  la vulva què per on després, li sortirà un líquid blanquinós o groguenc.

• TIPUS DE PARTS:

La majoria de parts són naturals, menys aquells en què hi ha infeccions, morts fetals, una mala col·locació del cadell...; quan passen aquets últims casos, cal avisar al veterinari, que practicarà una cesària a la mare.

DURACIÓ:

-En principi, el part d’una gata inexperta, i d’una experta dura el mateix, però la primera necessitarà més atenció.

-Dura unes poques hores, però varia segons la gata, la situació.

-Una gata que només té 3 o 4 gats, pot tardar a donar-nos a llum una o dues hores.

-A vegades una gata pot expulsar dos o tres cadells molt seguits, amb un interval de 20 minuts entre sí, i seguidament fer una pausa de dues hores, i expulsar-ne un altre.

-Hi ha casos en què neix un altre gat passades dotze hores i un dia sencer, però moltes vegades neix mort o amb problemes que finalment el porten a morir.

• REACCIÓ DE LA MARE:

-Les gates són molt bones mares, tenen un instint molt protector, per això és totalment recomanable que no es toquin les cries fins passats uns dies ja que podria ser què la mare els avorrís, és a dir, que no els hi fes cas, per tant no els netegés ni donés de menjar. Per tant com menys intervinguem, millor.

• CADELLS:

Els cadells acostumen a néixer amb un pes aproximat que va des dels 85 g fins al 100, i una longitud d’uns 10 cm.

• SEPARAR ELS GATETS DE LA MARE:

No és pot separa les cries de la mare abans del mes i mig, ja que poden contraure qualsevol virus o malaltia i tenir-la durant tota la seva vida, fins que siguin grans i morin. Encara que recomanen esperar-se una mica més del mes i mig.

Classificació científica

• DOMINI Eucarya Organismes cel·lulars amb nuclis veritables.
• REGNE Animals Capacitat de locomoció, consumeixen oxigen, nutrició per ingestió, reproducció sexual i desenvolupament embrionari.
• SUBGENERE Eumetazoa Presenten teixits, òrgans, massa corporal, ex. músculs, nervis etc
• FILO Chordata Existència de corda dorsal.
• SUBFÍLUM Vertebrats Animals amb columna vertebral.
• CLASSE Mammalia Mamífers que es caracteritzen per tenir glàndules mamàries, pèl i mandíbules.
• SUBCLASSE Theria L'embrió es forma a l'úter matern.
• INFRACLASSE Placentalia Les cries romanen en l'úter matern durant molt de temps.
• ORDRE Carnívora Els molars estan adaptats per al consum de carn.
• SUBORDRE Feliforme En aquest grup s'inclouen mamífers amb anatomia felina.
• FAMÍLIA Felidae Grans i petits fèlids.
• SUBFAMÍLIA Felinae Felins incapaços de rugir.
• GÈNERE Felis Linnaeus, 1758.
• ESPÈCIE Felis silvestris Gats petits. Schreber, 1175.
• SUBESPÈCIES Gat Denominació segons Comissió Internacional de Nomenclatura Zoològica.
  

El virus de la leucèmia felina

El virus de la leucèmia felina està àmpliament estès entre els gats de tot el món En els exemplars infectats origina una greu depressió del sistema immunitari. El retard en el creixement i el càncer són dues de les moltes alteracions causades per aquest virus, que és incurable i pot provocar la mort. La vacunació prevé la infecció persistent i la malaltia.

Transmissió

El virus està present en els líquids corporals, especialment en la saliva i en l'orina i la femta. El virus no sobreviu fora del cos del gat, de manera que sol ser imprescindible un estret contacte entre l'animal infectat i el sa per a la seva transmisión.Una vegada l'animal ha resultat infectat, el virus es multiplica en el torrent sanguini. Durant aquesta fase inicial el gat pot vèncer la infecció i acabar amb el virus, fins i tot sense manifestar cap símptoma. No obstant, en alguns gats el sistema immunitari no pot eradicar el virus, i aquests animals queden infectats durant la resta de la vida. Es posen malalts i acaben morint mesos o anys després de patir la infecció inicial. Els gats infectats o sospitosos d'estar-ho pel virus de la leucèmia felina no han de criar i suposen un risc per als altres gats ja que poden disseminar el virus.

Símptomes

La infecció persistent pel FeLV pot propiciar l'aparició d'un gran nombre de malalties i alteracions cròniques. Les més habituals es descriuen a continuació.

• Febre i letargia
• Pèrdua de gana
• Aprimament progressiu
• Deteriorament del pelatge
• Inflamació dels ganglis limfàtics
• Lenta recuperació de malalties corrents
• Anèmia; es presenta en al voltant del 25% dels casos i es manifesta, entre d'altres, per pal·lidesa de les genives i altres mucoses.
• Infeccions de la pell o de les vies respiratòries superiors
• signes gastrointestinals

El càncer afecta al voltant del 15% dels gats infectats i pot ser dels tipus següents:

• Medul·la òssia (leucèmia)
• Càncer (linfosarcoma) en un o més dels òrgans següents:
• Ganglis limfàtics
• Timo
• Ronyons
• Intestí
• Fetge
• Ulls o nas

No hi ha cap medicament que pugui eliminar el virus de la leucèmia felina o que pugui curar les malalties que provoca; de fet, únicament pot aplicar-se un tractament de suport. Tot i això, aquest tractament pot fer que el gat mantingui una qualitat de vida acceptable durant molts mesos o anys.

Els bigotis dels gats

Què són els bigotis dels gats?

Cal aclarir que els bigotis dels gats també són anomenats vibrisses, i  aquests no són només exclusius dels gats. Les vibrisses són un pelatge especialitzat present en molts animals, generalment en forma de bigoti, i que actuen com un sensor tàctil per a l'animal. Tots els felins tenen vibrisses, però també els gossos, les foques, els conills, les rates i fins i tot els dofins. Igualment hi ha aus que presenten i fins i tot plantes.

El gat concretament compta amb 24 bigotis, i tots ells compten amb una arrel molt sensible que els ajuden, entre altres coses, a sentir els corrents d'aire, a percebre olors o a tocar les superfícies del seu voltant. Els gats també presenten vibrisses a les parpelles i darrere de les potes davanteres, encara que la dels bigotis són més bigotis són més espesses.

Funcions dels bigotis

La funció principal dels bigotis és transmetre informació al cervell del gat. Aquests són molt sensibles. Llavors, qualsevol objecte que formi una barrera poden detectar-lo i esquivar-lo. També detecten la direcció del vent, molt útil per detectar l'olor del menjar o d'una gata en zel en el cas dels mascles.

Formes de comunicació amb els bigotis

Finalment dir que mitjancant la posició dels bigotis el gat també mostra el seu estat d'ànim, ja que aquests es mouen segons les seves emocions. Si els bigotis són enrere, el gatet està inquiet i si els veiem cap endavant és senyal d'atac.

Les feromones dels gats

El concepte de "feromona" va ser creat a finals de la dècada dels anys cinquanta per definir una substància química segregada per les plantes i animals, que utilitzen per comunicar-se entre ells.

En el cas dels animals, en concret els felins, aquesta substància s'origina en unes glàndules situades en diferents parts dels seus cossos quadrúpedes:

• Les glàndules periorals situades al voltant de la boca

• Les glàndules temporals, que es troben al lateral del cap

• Les glàndules cabals, a la cua

• Les glàndules anals

• Les glàndules situades en els coixinets de les potes

• I finalment les feromones també es troben en l'orina, femta i saliva

Hi ha cinc tipus de feromones que els gats utilitzen per transmetre diferents missatges, denominades F1, F2, F3, F4 i F5.

A dia d'avui, encara no es coneix quin és el missatge concret amb algunes d'aquestes feromones, però es pot definir tres de les principals funcions de tals components químics:

• L'atracció sexual. Com s'ha comentat anteriorment les femelles alerten als mascles de la seva època fèrtil per procrear.

• Les relacions socials i territorials. Són aquelles feromones que utilitzen els felins per marcar un territori o fins i tot un objecte (o humà) com de la seva propietat.

• Situacions d'alarma. Els gats també senten estrès o por davant de certes situacions.

L'olor d'aquestes feromones només pot ser percebut per altres gats mitjançant l'òrgan Vomeronasal situat a la paret inferior de l'envà nasal. La informació captada serà enviada directament al sistema límbic, encarregat de processar tota la informació que arriba al cervell mitjançant les sensacions.

La visió dels gats

Les gatets en néixer no tenen vista. Aquesta absència de visió la supleixen el seu olfacte, però no és fins als deu dies de vida que comencen a obrir els ulls i a tenir una vista prodigiosa. La visió òptima i binocular no l'aconsegueixen fins gairebé els 45 dies de nascuts.

Els gats tenen una excel·lent vista, fins i tot amb molt poca llum. La raó és la presència del tapetum lucidum, una capa de cèl·lules reflectants situades darrere de la retina. Aquestes cèl·lules reflecteixen els raigs de llum que no han estat capturats a la primera capa, concedint així als cons i als bastonets retinians una segona oportunitat. Aquests també són els responsables que els ulls dels gats brillin en la foscor, ja que qualsevol petita llum que rebin es reflecteix per la retina.

El tapetum lucidum augmenta en un 40% l'eficiència de la visió del gat. A més, la pupil pot dilatar fins a tal punt que de nit la vista del'felí és cinc vegades més gran que la de l'home.. Encara que aquesta capacitat fa que perdin nitidesa de visió.

Com dèiem la seva vista nocturna pot comparar-se a la dels animals nocturns. Els gats també són capaços de desplaçar-se de nit tot i que gairebé no hi hagi llum, gràcies també a l'efecte de les seves bigotis. Aquests li serveixen de radar nocturn, notant la presensia dels objectes i situant-los en l'espai.

Els cons de la retina dels gats són dicromáticos, podent percebre el blau i el vermell. Potser aquesta dada xoca, perquè hi ha un pensament històric que afirma que els gats només veuen en blanc i negre, però no és cert. Recents estudis demostren que els gats poden distingir el blau i el vermell, encara que confonen el vermell i el verd. A més també perceben l'escala de grisos.

A causa de la posició dels ulls al cap dels gats, el camp visual dels gats és més gran que el dels humans. Ells tenen un camp visual de 240 graus, enfront del 200 dels humans. En canvi, el camp de visió binocular (camp visual que es veu simultàniament amb els dos ulls) és gairebé la meitat que el nostre (degut també a la posició dels ulls).

La percepció visual dels gats no és molt bona ni a curta ni a llarga distància. La distància en què els gats veuen millor és entre 3 i 6 metres. A partir dels 6 metres l'animal pateix una lleugera miopia causa de les dimensions del seu globus ocular.

Els ulls dels gats compten amb la presència d'una tercera parpella, anomenat membrana nictitant, que és l'encarregat de protegir a l'ull d'agressions externes i aportar-lubricació als ulls de l'animal. T'hauràs fixat que els gats parpellegen molt poc, oi? Poden permetre ja que aquesta membrana és la que lubrica i neteja els ulls.

La membrana nictitant la trobem en l'angle intern de l'ull, sota dels parparos. Aquesta no només s'encarrega de lubricar els ulls dels felins, també els protegeix d'agressions externes i elimina qualsevol tipus de cos estrany que pugui afectar els ulls.

Reprocucció

-La femella quan encarà s’està reproduint, ja està ovulant, i només comença a fer-ho quan sent el dolor anomenat més amunt, ja que té un sensors que el detecten. Així no malgasta òvuls.

-Al principi del coit, normalment la femella es resisteix i intenta marxar, finalment acaba acceptant la penetració del mascle, que si és astut,  li mossegarà la part posterior del coll, (es d’on la mare quan són petits els agafa per transportar-los d’un lloc a un altre) per així immobilitzar-la completament per penetrar-la. És un acte dolorós per a la gata, encara que porti molts dies miolant a causa del zel, el miol durant el coit és molt diferent, sembla un crit de nadó.

-Com es veu en la imatge, al acabar la còpula o durant ella, la femella pot reaccionar de manera violenta cap al mascle que l’acaba de muntar o l’està muntant encara.

Imatge de quan dos gats es troben en zel. El ritual.

-Una característica “estranya” de les gates és que són “superfecundes”, és a dir que una gata pot infantar gats tots diferents, de pares diferents en un mateix embaràs.  

Desenvolupament dels cadells

-Els gats neixen secs, sord i gairebé sense mobilitat. L’únic sentit què tenen és l’olfacte, amb el qual poden identificar a la mare a l’hora de mamar.

-El desenvolupament de la conducta del cadell és un procés gradual, però durant les primeres setmanes de vida tenen lloc determinats canvis que ens permeten diferenciar 4 períodes:

neonatal, transició, socialització i juvenil.

1. Període neonatal:

-Comença quan neix el cadell i acaba a la seva segona setmana de vida. Durant aquests dies, guanyen 15 grams, necessiten la calor externa que els hi proporciona la seva mare, i estar acompanyats dels seus germans per mantenir la seva temperatura corporal. Passen els dies dormint, mamant i l’acció de fer pipí (micció) o defecar la fan justament després de què la mare els hi estimuli la zona. A partir del dia 10, ja obren els ulls, però no veuen res amb claredat.

2. Etapa, període de transició:

- Des dels 10-15 dies de vida fins als 21. Es desenvolupen els òrgans dels sentits. El petit explora el seu entorn.

-Orientació tàctil, Oïda i Vocalització, 15 dies desprès de néixer.

3. Etapa de socialització: Dels 21 dies fins les 12 setmanes de vida.

-Entre els dies 22 i 27, el gat ja tindrà una visió completa.  

-Es caracteritza per l’augment de la necessitat d’explorar tot l’entorn i la capacitat d’emmagatzemar informació. És molt important que aprengui una conducta normal  cap als humans, altres éssers vius i diferents estímuls.

4. Etapa juvenil:

-El seu creixement passarà a ser més lent, i a partir dels 9 mesos deixarà d’augmentar de mida, i la seva constitució augmentarà.

-Dura fins la maduresa sexual. Durant aquest període es produeixen canvis importants en la conducta de l’animal. (maduresa)

Embaràs de la gata

L’Embaràs de la femella dura 1 mes i 15 dies (Aproximadament uns 64-67 dies), es pot detectar a partir dels 20 dies, anant al veterinari.

Al saber-ho, cal canviar l’alimentació ha de canviar; el pinso hauria de passar a ser especial per a gates gestants, que els hi aporta calci als cadells, que es formen els últims 20 dies de l’embaràs.

De mitja, una gata porta d’1 a 5 gatets dins la panxa.

• FASES:

De la primera a la tercera setmana:

• Uns cinc dies després del coit, l’embrió inicia el viatge cap a l’úter femení. Allà intentarà enganxar-s’hi a les parets( entre els dies 12 i 13 després de la còpula), amb l’objectiu final de desenvolupar-se.

• De la quarta a la sisena setmana:

• Les cèl·lules dels gats acceleren el seu creixement entrant ja a la quarta setmana d’embaràs. Els embrions estan centrats en crear els seus òrgans y músculs.

• En només deu dies, des del dia 33, els gestants hauran passat de mesurar uns cinc centímetres i no arribar ni als set grans, a duplicar aquestes dades. Aquests canvis, provocaran a la gata nàusees. Els mugrons, augmentaran i passaran a ser un to més rosat.

• De la setena a la novena setmana:

• Els òrgans i músculs de les futures cries de la gata, s’estan acabant de formar. Sel’s forma el morro tant característic i el pèl.  A partir del dia 50, la gata ja pot començar a notar com els cadells es mouen i li donen cosses.

Gata en estat

Mugrons de la gata

Radiografia d'una gata en embaràs

En el cas que no es vulguin els gats, existeixen maneres per a tallar l’embaràs.

1)Avortament: Cal anar a un centre veterinari. S’ha de practicar abans dels 40 dies de gestació.

2)Productes pel dia després de la munta: No són gaire recomanables ja que porten efectes secundaris que varien segons el gat.

Esterilització i castració dels gats

• DEFINICIONS I PROCEDIMENT:

-L'esterilització és l'extirpació quirúrgica dels ovaris i l'úter de la gata, que en el seu cas, la intervenció és més invasiva perquè cal accedir dins de l'abdomen.

-També existeix la possibilitat de fer una lligadura de trompes, però això no ens elimina el risc de malalties relacionades amb la matriu i els ovaris, només és efectiva en termes de reproducció.

-Els preus varien segons les clíniques.  Per experiència personal, la esterilització de la femella va costar aproximadament uns 150 euros.

-La castració és l'extirpació dels testicles d'un gat mascle,  (es fa una petita incisió per l’escrot)

Es practiquen  a partir dels 6 mesos, i ambdues operacions es duen a terme de forma rutinària.

• CONSEQUÈNCIES:

-Donarem una esperança de vida més alta a les mascotes, ja que evitarem que tinguin malalties com càncers amb tumors, quists..

-Els gats esterilitzats tendeixen a pujar bastant de pes, per tal cal canviar de pinso i comprar-ne un de més lleuger.

-Com que ja no tindran zel, no s’escaparan de casa.

• -FEMELLES:

Diferents estudis, a més, han establert una relació directa entre els nivells hormonals i els tumors de mama, de manera que l'esterilització redueix dràsticament la seva incidència. Finalment, s'elimina la possibilitat d'una infecció de matriu, que es pot donar en qualsevol moment de la seva vida, però que és més probable a mesura que passen els anys, i donada la llarga esperança de vida de les mascotes per diferents raons, aquesta probabilitat és més alta.

• -MASCLES:

En el cas dels mascles, el gran benefici es produeix en l’eliminació dels problemes de pròstata i sobretot en un canvi en el caràcter, fent que siguin més dòcils i reduint els conflictes amb altres animals o amb les pròpies persones. Així com també el marcatge per l’orina per tota la casa.

• MÈTODES:

• Hi ha dos mètodes diferents, un que requereix cirurgia, i un altre químic.

-El mèdote amb cirugia requereix una operació sota anestèsia per evitar mals i molèsties.

-La castració química es basa en injeccions.

-En les gates, inhibeix el zel. I en els mascles inhibeix la testosterona. És efectiva a nivell reproductiu i dels problemes derivats del comportament durant els zels, però no a nivell de malalties importants com el càncer.

De fet, aquestes injeccions en femelles està demostrat que incrementen el risc de patir un càncer de mama.

• PREUS:

-Els preus varien segons les clíniques.  Per experiència personal, la esterilització de la femella va costar aproximadament uns 150 euros.