Transmissió
El virus està present en els líquids corporals, especialment en la saliva i en l'orina i la femta. El virus no sobreviu fora del cos del gat, de manera que sol ser imprescindible un estret contacte entre l'animal infectat i el sa per a la seva transmisión.Una vegada l'animal ha resultat infectat, el virus es multiplica en el torrent sanguini. Durant aquesta fase inicial el gat pot vèncer la infecció i acabar amb el virus, fins i tot sense manifestar cap símptoma. No obstant, en alguns gats el sistema immunitari no pot eradicar el virus, i aquests animals queden infectats durant la resta de la vida. Es posen malalts i acaben morint mesos o anys després de patir la infecció inicial. Els gats infectats o sospitosos d'estar-ho pel virus de la leucèmia felina no han de criar i suposen un risc per als altres gats ja que poden disseminar el virus.
Símptomes
La infecció persistent pel FeLV pot propiciar l'aparició d'un gran nombre de malalties i alteracions cròniques. Les més habituals es descriuen a continuació.- Febre i letargia
- Pèrdua de gana
- Aprimament progressiu
- Deteriorament del pelatge
- Inflamació dels ganglis limfàtics
- Lenta recuperació de malalties corrents
- Anèmia; es presenta en al voltant del 25% dels casos i es manifesta, entre d'altres, per pal·lidesa de les genives i altres mucoses.
- Infeccions de la pell o de les vies respiratòries superiors
- signes gastrointestinals
El càncer afecta al voltant del 15% dels gats infectats i pot ser dels tipus següents:
- Medul·la òssia (leucèmia)
- Càncer (linfosarcoma) en un o més dels òrgans següents:
- Ganglis limfàtics
- Timo
- Ronyons
- Intestí
- Fetge
- Ulls o nas
No hi ha cap medicament que pugui eliminar el virus de la leucèmia felina o que pugui curar les malalties que provoca; de fet, únicament pot aplicar-se un tractament de suport. Tot i això, aquest tractament pot fer que el gat mantingui una qualitat de vida acceptable durant molts mesos o anys.


No hay comentarios:
Publicar un comentario